Thomas Alva Edison, el pirata de les patents, va vampiritzar diversos invents aliens i els va fer adaptar i millorar en el seu laboratori pels seus tècnics amb la finalitat d'apropiar-se'ls. Un dels més importants va ser el kinetoscopi, projector patentat l'any 1891 que permetia el pas d'una pel·lícula de menys de 20 metres que l'espectador podia veure a través d'una pantalla d'augment i que es repetia una i una altra vegada fins que la màquina s'aturava. El visionat era individual i funcionava introduint-hi una moneda. Es tractava, doncs, d'una atracció de fira o de saló.
Els germans Lumière eren fills d'un dels primers fotògrafs professionals d'Europa; van treballar durant molts anys amb el seu pare i van experimentar sense rendir-se fins aconseguir un dels somnis més antics de l'home : captar i exhibir imatges en moviment. L'any 1894 els Lumière van enllestir i patentar el cinematògraf, un giny que servia alhora com a càmera i com a projector. El cinematògraf permetia el muntatge de pel·lícules de més durada i, sobretot, el seu visionat públic. Aquesta va ser la gran diferència entre Edison i els Lumière : el primer oferia una curiositat; els altres, un espectacle públic.
Els Lumière, passats els anys, van deixar de fer cinema. Pensaven que tot i que guanyaven uns diners amb les entrades allò no valia gaire la pena. Eren rics i no van adonar-se de les possibilitats comercials i, encara menys, de les artístiques. De les comercials en va treure tant de suc com va poder Edison, que va emprendre una guerra de patents i va copiar i piratejar tot el que va poder. De les possibilitats artístiques se'n va adonar Méliès.
El cinema en un segle i escaig ha servit per entretenir, per il·lustrar, per mentir, per denunciar, per experimentar, per encisar, per sorprendre, per emocionar, per fer somniar,... Alguns, quan va néixer, el veien com un vici solitari, però era un art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada