ELS CARAMELS DE MÉLIÈS

Aquest venedor de joguines i llaminadures és Georges Méliès. Quan tothom pensava que el cinema seria un negoci passatger, que no passaria de ser un entreteniment de barraca de fira, Méliès va convertir-lo en un art. Va inventar la ficció cinematogràfica, la sèrie, la recreació de fets reals, la ciència-ficció, els efectes especials; va introduir la màgia i la poesia, va ser el primer guionista i el primer director. Va divertir, va meravellar, va fer somniar. Va salvar de la ruïna aquells que ja no sabien què fer amb les seves càmeres i el seu cel·luloide i els va fer rics.

Passat el temps, quan el cinema ja s'havia convertit en una indústria, el van marginar i el van oblidar. Vell i ensorrat en la misèria va coincidir amb una actriu ja retirada que havia treballat amb ell vint anys enrere, Jeanne d'Alcy. Jeanne, que tenia un petit quiosc de joguines i caramels a l'estació de Montparnasse, el va ajudar i passat el temps es van casar. I així, va anar tirant en bona companyia darrere el taulell d'aquell quiosc entre 1925 i 1931, quan per casualitat va ser reconegut per un admirador. Els surrealistes el van reivindicar, va sortir de l'ostracisme i va rebre la Legió d'Honor. No va tornar a fer cinema.

Hi penso sovint en Méliès, però aquests dies m'hi ha fet pensar una afirmació que la ministra González Sinde va deixar anar en un article d'opinió molt comentat.

“fue la piratería, tan frecuente en el cine mudo (otro salto tecnológico), la que acabó con cineastas innovadores como Méliès”.

Confondre l'actual polèmica sobre les descàrregues individuals amb les pràctiques mafioses que van acabar amb el cinema de Méliès és greu. El principal causant de la ruïna de Méliès va ser Thomas Alva Edison, que va passar-se anys plagiant-lo i distribuint còpies pirata del seu meravellós Viatge a la Lluna. Méliès va posar-li un plet, però Edison disposava d'una fortuna, una legió d'advocats i moltes influències. Era una aposta per fer desaparèixer del mapa creatiu Méliès i molts altres productors artesanals. Edison havia iniciat feia anys una guerra de patents per fer-se amb tota la indústria cinematogràfica adduint que el sistema de perforació del cel·luloide era una patent seva. L'art, la creativitat i la justícia van quedar al marge.

Méliès l'any 1899 va portar al cinema l'afer Dreyfus. Ho va fer en onze capítols de deu minuts. Era la primera reconstrucció ficcionada d'uns fets reals, rodats a mesura que es desenvolupaven. Georges Méliès sempre va defensar Dreyfus. Edison va ser el promotor de la cadira elèctrica.

Hi ha botxins de somnis i hi ha venedors de caramels. Confondre'ls és imperdonable, siguis ministre o siguis un humil guionista en atur.  

EL GAT DE JERUSALEM

Els companys de l'Associació de Guionistes m'han convidat a omplir un formulari amb el meu currículum. Són molt amables i força pacients amb mi. Fins ara m'hi havia resistit. Però per què no? Em demanen si tinc un blog personal. No, encara que no hi tinc res en contra. De fet, de tant en tant podria servir-me per opinar sobre algun tema o per exposar-hi alguna inquietud o alguna parida.

Fet, ja he obert el blog. I ara, què? No sé per on començar. No es tracta de timidesa ni m'espanta quedar malament amb ningú. En absolut. El cas és que em sento com aquest gat de Jerusalem, tan aprop dels que resen al Kotel, i dels curiosos, els passavolants, els indiferents,... Potser, a la seva manera, també es diu que no sap ben bé què hi fa allà i que tot és tan complicat!